congrés de
cultura valenciana
Representació de l’entrada de Jaume I i la seua host a València. Pintura mural gòtica (1300-1350). Castell d’Alcanyís (Aragó).
El País Valencià.
El Congrés i la Federació d'Entitats
La Universitat i la Biblioteca Valencianista
L'Espai jove
Seleccions valencianes.
Treu la llengua.
La Fundació.
El País Valencià.
Denominació contemporània del territori geogràfic i físic, polític i humà, que majoritàriament aglutina els territoris que comprenen l’ antic Regne de València, conquistat, organitzat i repoblat per Jaume I i els seus descendents Pere I i Jaume II, entre els segles XIIIé i XIVé (1233 i 1350). Reialme d’origen islàmic que finalment agruparia tots els territoris de les taifes de València, Xàtiva, Dénia, Crevillent i part de la de Múrcia, terres històricament anomenades com :
“els set rius”
…de nord a sud…
la Sénia, el Cérvol, el riu de les Coves, el Millars, el de Sagunt (Palància), el de València (Túria), el Xúquer, el Serpis o d’Alcoi, el Vinalopó i el Segura,
…amb algun de més.
No s’entenen les nostres particularitats – territorialització de la llengua, costums i tradicions – sense contrastar-les amb la disposició geogràfica de serralades i muntanyes, que físicament ens aparten dels territoris circumdants i, sobretot dels interiors; tampoc sense les valls dels rius que, com a assagadors ramaders i camins naturals, han acostat humanament els altiplans interiors -les antigues pastures d’estiu- a les terres baixes litorals -les antigues pastures d’hivern- farcides aquestes de planes, més o menys extenses, amb deveses /prats litorals, marjals, aiguamolls, estanys, llacs i albuferes, seguits dels serredals de vora la mar.
Tampoc s’entén el País, sense conèixer la influència diversa dels pobles que han transitat per les nostres terres de nord a sud i de sud a nord per la nostra via de comunicació per excel.lència:
el Caminàs,
l’històric “Corredor Mediterrani”, cap invent actual; anomenat Via Heraklea a l’època ibèrica -fa 2.500 anys- i més tard, Via Augusta pels romans, reconeguda en els “Al-balat” islàmics (el camí), i posteriorment “Camí Rel” o Real, hereus dels quals són la N-340, l’A-7 o AP-7 i l’actual E10 europea.
Menys encara – s’entendria el País Valencià- sense les històriques i reiterades onades modernitzadores arribades – i també enviades – tant per terra com per
la Mar.
Fenicis i cartaginesos, grecs, romans o germànics en èpoques més antigues; àrabs i amazigs, posteriorment catalans-occitans i aragonesos a l’època medieval; més tardanament i en els dos sentits mallorquins, sards, sicilians i napolitans, durant l’alta i baixa edat mitjana.
… i ja a partir del segle XVIé de camí cap a Amèrica i a la resta del món…
El primer viatge a Amèrica va ser finançat pel tresorer reial de la Corona, el jueu-valencià Lluís de Santàngel i el primer govern de les anomenades Índies occidentals, comandat per Joan Cristòfor Colom, fins al cop d’estat reial contra ell al 1500, va estar composat exclussivament per valencians i catalans.
Així la iberització, la romanització, la islamització i la valencianització, han estat fins ara els processos culturals més rellevants al nostre territori.
Des del s. XIIIé i fins al XVIé, València va ser la ciutat més gran i populosa d’Europa amb una població de fins a 100.000 habitants. Tant gran era que el montpellerí Nuno Sanç, l’oncle de Jaume I, immediatament després de la conquesta al 1238, li va dir al seu nebot que devia abandonar-la als sarraïns, textualment:
“és tan gran que ni vos ni el rei de Castella junts la podeu retenir”.
Territori d’una gran riquesa agrícola i ramadera per les seues favorables condicions climàtiques i la tradició cultural inversora dels prohoms d’època islàmica en:
creació de noves infraestructures com séquies i regadius,
aportació de nous conreus i nous productes de procedències asiàtiques,
la gran profusió del comerç, de l’artesania,
en definitiva, les taifes valencianes gaudien d’una gran vitalitat econòmica i urbana, també política.
Productes de luxe com la seda, el sucre, la llana, les adoberies i els teixits sumptuosos, el comerç de les espècies, la pisa o “majòlica” – ceràmica esmaltada anomenada així perquè els qui la traginaven per mar cap a la Provença, Nàpols i nord d’Itàlia eren comerciants mallorquins -; els conreus d’horta i els de secà: arròs, taronges, llimes, xufa, figues, dàtils, etc., alguns d’origen asiàtic; les manufactures artesanes com els tarrons, l’orxata, els fruits confitats, el paper xativí – el primer paper europeu i de millor qualitat-, la pólvora, les fargues i la tradició metal-lúrgica de fabricació de bones espases i estris de metall, etc.; configuren encara algunes de les particularitats econòmiques del territori amb tècniques implantades a l’època islàmica i transmeses a l’Europa occidental.
Una societat on conviurien durant més de 300 anys els nou-vinguts catalans-occitans i aragonesos a les viles litorals, i cada cop més nombrosos respecte els àrabs indígenes, assolint una proporció de 8 a 1 dels catalans respecte als aragonesos, amb una major proporció d’aquests a les zones frontereres interiors del territori i una cada cop més minvant proporció d’àrabs i jueus per reiterades sublevacions i expulsions dels primers i en general per les conversions. També repobladors però en menor proporció altres pobles europeus i ibèrics; en una demografia sempre fluctuant i en favor de la immigració catalana per part dels reis, d’ací l’origen dels cognoms valencians i la nostra llengua, però també la diversitat social i, en general, la tolerància social dels ciutadans valencians.
Una època de desenvolupament i flourit econòmic fins al s. XVIé:
Creixement intern pel repoblament i expansió interna a costa dels pobladors anteriors.
Expansió marítima, militar i comercial per tota la Mediterrània fins Constantinoble, Atenes, Alexandria, etc. i com a protagonistes d’ella les campanyes dels almogàvers i la Companyia Catalana d’orient, els Consolats de Mar, etc.
Contactes amb els tàrtars i les terres d’extrem orient: Mongòlia, Xina, mitjançant el viatge de Jaume Alaric.
Primera colonització de les Illes Canàries – Illes afortunades-.
Conquesta de Sicília i Nàpols, Sardenya, i d’Itàlia, posteriorment de Castellà, i més tard descoberta i colonització de les Antilles i del Carib, de l’Amèrica central, continental i meridional (Illa de Xàtiva), de les Illes Filipines.
La volta al món.
Contactes amb el Japó, descoberta de les illes Hawai i d’Austràlia.
… i més que afegirem.
I entre molts altres “fets”: Segle d’Or de la literatura valenciana…
Flourit que comença a truncar-se a principis del s. XVIé i XVIIé i, finalment, col.lapsa al s. XVIIIé.
………………………………………………………………………………….
Quins seran els motius principals:
Les polítiques repressores i intolerants aplicades pels reis mitjançant la Inquisició, és a dir:
la inseguretat jurídica (persecucions, expulsions, aniquilacions, etc.),
L’ expulsió dels jueus no cristianitzats (01/07/1492) i confiscació dels seus béns en favor del monarca: èlits econòmiques i financeres, científiques, mèdiques i del coneixement. El Papa valencià Alexandre VI-Roderic de Borja n’acull un bon grapat a Roma, també el soldà turc, el qual exclama la seua admiració pel favor que li fan al seu país.
la censura ideològica sobre l’humanisme valencià i sobre les llibertats, la democratització política, el parlamentarisme, etc.
el control de les impremtes i les publicacions de llibres – traduïts sistemàticament al castellà a les impremtes-,
especialment és l’inici del fustigament lingüístic al valencià i a la democratització del coneixement mitjançant la proliferació de la literatura, el teatre, la poesia en valencià per part del nou aparell de control i repressor creat per la monarquia: la inquisició i la censura d’estat.
El segle d’Or de la literatura valenciana 1400-1525 es fa desaparèixer en pocs anys per l’impossibilitat d’imprimir cap llibre en valencià, per part dels censors-inquisidors, també per la seua destrucció física inclús de forma pública en forma de fogueres, l’expoli de les obres valencianes i catalanes referides als seus autors originals i la seua traducció sistemàtica al castellà a peu d’impremta abans de sortir publicats i atribució com d’autors castellans o als mateixos funcionaris censors o inquisidors.
la Guerra de les Germanies (1525) i la posterior repressió social i política a les classes socials més dinàmiques,
l’expansió del Imperi turc per la Mediterrània,
l’allunyament per part de Felip II al 1561 del govern i la seua Cort des del sempre ric i productivament pioner litoral Mediterràni: València-Alacant i Barcelona-Perpinyà-Montpeller; cap a les terres interiors, llunyanes i incomunicades de l’improductiu i erm, – puntualitzem “nou mesos d’hivern i tres d’infern” -, altiplà castellà.
La crisi econòmica derivada de l’expulsió dels moriscos andalusins-valencians, la població agrícola més autèntica i arrelada de les terres valencianes, al 1609. Un 30% de la població del Regne – 125.000 persones – i que deixaria despoblades moltes comarques senceres tot i la protesta i oposició dels seus senyors: l’Alt Millars i l’Alt Palància feus del Duc de Sogorb, La Vall de la Gallinera, pobles de la Ribera, la Vall d’Albaida i el Comtat, etc.
Finalment ja al s. XVIIIé, la desfeta d’Almansa (25/04/1707) dins de la primera guerra europea dita la Guerra de Succesió, que provoca la conquesta a sang i foc de Xàtiva i de tot el Regne de València, Aragó, Catalunya i les Illes; i que com a conseqüència provoca l’abolició dels Furs – la Constitució valenciana – per dret de conquesta – que de fet no és cap dret – i la promulgació dels Decrets de Nova Planta, que fomenten l’assimilació política i lingüística dels reialmes catalano-aragonesos a les lleis absolutistes i gens democràtiques de Castella… i entre elles a la seua llengua, cultura, dret civil, etc.
Per continuar llegint i profunditzant seguir l’enllaç : “+història”.
………………………………………………………………………………….
En definitiva per la nostra història:
“Ser Valencians”: és la nostra manera de ser.
Som aquells que vivim i treballem al País Valencià – i també fora -, siguem d’on siguem i vinguem d’on vinguem.
Orgullosos del nostre País per la seua història i trajectòria política, que en origen gaudia d’una administració de les més avançades i lliures de l’Europa medieval i moderna:
els ciutadans de les viles reials eren homes lliures i estaven protegits per les lleis del Regne,
hi havia lleis i constitucions pròpies (els Furs, el Consolat de Mar, el Dret Civil, etc.), a les quals estaven sotmesos fins i tot els reis
una administració específica de tot el territori comú-general (la Generalitat),
un parlament que pactava les lleis (les Corts) amb representació dels tres braços socials :
– el braç reial – format per representants dels ciutadans de les viles reials i lliures -,
– el braç eclesiàstic i
– el braç militar o noblesa i
unes administracions locals a les viles lliures reials (les batllies o universitats) amb un batlle i un justícia junt altres càrrecs més específics.
El representant del Regne – el rei – només ho podia ser un cop jurats i acceptats els furs i les constitucions valencianes i tenia delimitats els seus poders.
Els ciutadans lliures estaven jurídicament protegits per les lleis i constitucions, les quals emanaven del parlament.
De fet un sistema parlamentari, precursor en segles al parlamentarisme actual – d’origen britànic.
Un reialme que formava part d’un ens superior de països independents anomenat comunament “la Corona” que comptava amb institucions mercantils internacionals comunes – els consolats – i que comprenia:
la Confederació catalana-aragonesa (Catalunya, Aragó i Regne de València) més
les Illes Balears i Pitiüses,
el Regne de Sicília,
el Regne de Nàpols i,
en el seu moment més àlgids fins els Ducats d’Atenes i Neopàtria (Grècia),
… Malta i altres places i illes de la Mediterrània i l’Atlàntic (Canàries)
el Regne de Granada, com a co-conqueridors imprescindibles – bloqueig naval i avituallament de pólvora, entre molts altres -,
descobridors i colonitzadors de les Índies Occidentals anomenades posteriorment: Amèrica – primeres expedicions de Colom i el seu finançament, primers governs colombins fins 1500 – i,
com diuen les 4 grans Cròniques reials, molts molts més: “Fets”… i glòries.
Que podreu anar descobrint si ens acompanyeu…
El Congrés i la Federació d'Entitats
El Congrés de Cultura Valenciana és concebut ací com l’espai de participació multi-disciplinar de tots els valencians.
Des de les activitats populars a les científiques i acadèmiques més divulgatives, des de les dels més menuts al més grans.
Agrupades totes elles per temàtiques específiques.
Som tot allò que expressa el que fem: cultura, arts, música, ciències, investigació, esports, etc.
Un poble sempre actiu i en moviment.
Inscriu-te al Congrés!!!
Envia’ns un correu a : fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Inscripció oberta. Consulta apartat específic.
……………………………………………………………………………………….
La Federació d’Entitats Valencianistes és una agrupació d’associacions i entitats en la que volem que participes bé
com a persona, bé com a entitat de qualsevol sensibilitat (cultural, social, festiva, musical, etc.).
Gaudirà d’un caràcter multi-disciplinar, amb seccions diferenciades per a cada sensibilitat.
Pretén agrupar totes les nostres inquietuds i reivindicacions valencianistes com a persones i, com especifica el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJSUE), com a “grup objectivament diferenciable”; és a dir, com a poble valencià.
Inscriviu-vos a la Federació d’Entitats Valencianistes !!!
Envia’ns un correu a : fundacio.casalvalencianista@gmail.com
……………………………………………………………………………………….
Consulta els apartats específics per a més informació.
La Universitat i la Biblioteca Valencianista
La Universitat Valenciana és un espai dedicat a la divulgació científica universitària d’àmbit global.
De caràcter multi-disciplinar però, on les temàtiques s’agrupen per especialitats acadèmiques i/o convocatòries congresuals específiques.
Tot i que les recerques es fan en diverses llengües. Ací sempre tindràs la versió valenciana.
……………………………………………………………………………………….
La Biblioteca i Arxiu Valencianista és un espai dedicat al recull de ressenyes, documents, llibres i revistes de tot l’àmbit lingüístic.
Utilitza la Classificació Decimal Universal (CDU) com a qualsevol biblioteca. Hi ha diversos formats en funció del suport físic.
……………………………………………………………………………………….
Novetat:
“Uni-Estiu”- Universitat Valenciana d’Estiu. Prepara el teu estudi i Apunta’t !!!
Inter-disciplinar. Edició virtual.
Inscripcions, articles i ponències de l’1 de Maig al 30 de Juny.
Consulta els apartats específics per a més informació.
L'Espai jove
Inquietud, vitalitat, qüestionament, solidaritat, diversió… alguns dels trets més habituals que ens caracteritzen com a joves.
Crea i organitza els teus projectes, la Fundació col.labora amb el teu grup.
1.- Escola d’Animació Infantil i Juvenil.
2.- Rutes turístiques: culturals, ecològiques, medi ambientals… El Camí, El Caminàs, etc.
3.- Activitats a l’aire lliure: Acampades, senderisme, cicloturisme… activitats nàutiques als rius i a la mar.
4.- Escola Valenciana de Vela i Activitats Nàutiques.
5.- Projectes internacionals: solidaris, universitaris, d’investigació científica, etc.
6.- ..i tot allò que vullgues “montar”.
Anima’t !!!
Envia’ns un correu a : fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Seleccions valencianes.
Els valencians destaquem en moltes àrees del coneixement, tant de les arts, com de la música o dels esports, de les ciències, les tècniques, etc.
Aquest apartat va dirigit a:
Tots aquells que estiguen interessats en formar part del que hem vingut a denominar
“Seleccions valencianes”
referides a molts diferents àmbits:
Cultural
Artístic
Esportiu
…..
Contacta amb nosaltres !!! Fes-te activista.
Treu la llengua.
Per la nostra història, compartim una llengua i una senyera comunes a molts dels territoris circummediterranis.
Així amb :
Catalunya i l’Aragó-La Franja,
les Illes Balears i les Pitiüses,
el Carxe, Iecla, Jumella (Múrcia)
el Rosselló, el Vallespir i el Conflent (sud de França)
l’Alguer a Sardenya (Itàlia)
I la senyera amb molts altres territoris: Llengua d’Oc (Occitània), Aquitània, Provença, és a dir la meitat sud de França.
Territoris vinculats històricament i amb llengua germana.
A l’antic Regne de Nàpols i Sicília així com a Sardenya.
Des de Salses a Guardamar i de Fraga a L’Alguer parlem aquesta llengua comuna.
També es parla a Múrcia en el Carxe, El Pinós, Iecla i Jumella i antigament es parlava fins a Cartagena i Llorca. L’horta murciana va ser conquistada i repoblada al s. XIII per catalano-valencians i fins un 40% de la seua població era d’origen cultural valenciano-català.
A Aragó el que ara anomenem La Franja s’extenia de nord a sud més enllà de Fraga, des de Benasc i la Vall de l’Essera al nord, a la Ribagorça a Graus i a Campo, passant per Montsó i Binéfar a la Llitera, també es parlava a Casp i Alcanyís, així com per les valls dels rius Guadalop i Martín fins la Serra de Sant Just prop de Terol, també fins Molins, Castell de Cabra, Sant Pere de Calanda, etc.; la meitat oriental de l’Aragó és plena de topònims de la nostra llengua que han quedat fossilitzats al territori com a signe del seu veritable origen cultural. Pots seguir-ho a l’article: “La Franja de la franja” a la peculiar web: “La vaca cega desconfiada”.
També en el seu apogeu (anys 1350-1700) va ser una de les llengües oficials de les Corts italianes de Nàpols i Sicília de la Baixa Edat mitjana i del Renaixement i inclús d’alguns dels Papes de Roma: Calixte III i Alexandre VI, els Borja de Xàtiva-Gandia i, es probable que també ho fóra “Dels Rovira” (Della Rovere) de Morella (Juli II).
Llengua sempre estimada per la gent de tots els pobles i conservada com un ric tresor a cada racó del nostre País, amb el seus diversos accents i amb les seues variants dialectals pròpies. Fruït de la gran riquesa lingüística dels nostres parlars. I com que….
L’ús fa l’ús i el desús fa el desús.
Amb els amics, al carrer, a casa, treballant i, sobretot, quant festeges… o siga a tots els llocs…
Parla sempre en valencià !!!
La Fundació.
La Fundació Casal Valencianista del País Valencià és una entitat sense ànim de lucre.
Inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat Valenciana.
Entre moltes altres coses…
Pretén agermanar tots els valencians, gents i pobles afins que d’una o altra manera vullguen construir el nostre projecte
“Mediterrània”
per esdevenir la millor terreta del Món.
Si comparteixes les nostres inquietuds.
Contacta amb nosaltres: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Espai de participació per a tots els valencians.
Inscriu-te al Congrés (CCV) i et publicitem la teua ressenya
a més d’articles, vídeos, multimèdia, etc.
o si vols ho enllacem al teu web o blog.
Envia’ns un correu: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Congrés de Filologia del País Valencià.
Llengua, Sociolingüística, Literatura, Toponímia, Antroponímia, …
Edició virtual. Del 25 d’Abril al 30 d’Octubre.
Oberta.
Inscriu-te !!!
…i envia el teu article, publicació, post o multimèdia.
+ info: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Congrés d’Història del País Valencià.
“Efemèride: 1492. València capital del Món (530 anys).”
Art, Història, Geografia, Arqueologia, Arxivística, Museus, Genealogia…
Edició virtual. Del 25 d’Abril al 30 d’Octubre.
Oberta.
Inscriu-te !!!
…i envia el teu article, publicació, post o multimèdia.
+ info: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Congrés de Ciència i Tecnologia del País Valencià.
Tecnologies de la informació i comunicació (TIC).
“Del local al global.”
Informàtica -Internet-Telecomunicacions, Xarxes, Dispositius mòbils,
Impacte social, Recursos educatius… Influencers, etc.
Edició virtual. Del 25 d’Abril al 30 d’Octubre.
Oberta.
Inscriu-te !!!
…i envia el teu article, publicació, post o multimèdia.
+ info: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
“Uni-estiu”. Universitat Valenciana d’Estiu.
Multidisciplinar.
Edició virtual. Del 21 de Juny al 21 de Setembre.
Oberta.
Fes la teua reserva ara !!!
…i envia el teu article, publicació, post o multimèdia.
+ info: fundacio.casalvalencianista@gmail.com
Eres valencianista. Doncs… fes-te :
A C T I V I S T A !!!
+ info: fundacio.casalvalencianista@gmail.com