La nostra història ...


   Els orígens dels pobles i les cultures que els han originat habitualment responen a complexes dinàmiques poblacionals de migracions territorials degudes a una gran diversitat de fenòmens de variada consideració.

   El seu divers assentament i els contactes entre uns i altres, són deguts a paràmetres físics i geogràfics, climatològics, i òbviament els econòmics, fonamentalment les possibilitats d’explotació del paisatge circumdant, motor de la supervivència com a espècie.  


   Els valencians d’ahir, d’avui i de sempre, hem estat, som i serem també un complex poblacional en continuu moviment i transformació.    


    Momentàniament presentem una sèrie de publicacions que ens acosten en forma de llibres d’assaig, articles de divulgació o investigacions científiques, sobre els orígens de la nostra realitat nacional actual. Que anirem poc a poc diversificant… en l’apartat corresponent a la “Universitat Valenciana” o al de la “Biblioteca Valencianista” gaudiràs de molta més informació i continguts.


   Tot seguit, l’assaig que va suposar el moment fundacional del valencianisme contemporani.


   … en principi va ser un llibre  …

 

    Selecciona el botó… i ves llegint.


 Els nostres origens.


 Som un poble amb el origens del qual són dels més ben documentats del món occidental.

 Varem ser inclosos dins del mon medieval europeu per la conquesta territorial al segle XIII entre els anys 1233 i 1245, Jaume I el rei catalano-aragonés i senyor de Montpeller, en va ser el protagonista i ho va deixar ben escrit de forma autobiogràfica en el seu “Llibre dels Fets”.

 És un llibre de caràcter excepcional pel seu contingut i detallisme i més en aquella època, on esmenta les particularitats específiques i apreciacions personals pròpies que concorregueren des del seu naixement (1208) fins la seua mort (1276).

 Els dos fets èpics més rellevants són la conquesta del Regne de Mallorca (1225) i la del Regne de València (1233-1245). 

 Pel que fa al Regne de Balansiya (València), la preparació i inici de la conquesta de Borriana (1233) – ciutat estratègicament fortificada en el camí de València i que suposa el començ de la conquesta i ocupació del territori -, així com els pactes de rendició de totes les terres septentrionals de La Plana i la Serra d’Espadà fins a la Vall del Riu Uixó – futura Governació d’ellà Uixó -.

 Posteriorment es detallen els esdeveniments de la Batalla d’el Puig, la conquesta i rendició de la populosa ciutat de València (1238) i de la resta de la taifa valenciana fins al Riu Xúquer – Governació d’ençà Uixó -.

 Un pacte de no agressió amb els regnes meridionals de més enllà del Riu Xúquer, va suposar una treva de set anys (1238-1243) i la consolidació de les conquestes mitjançant el repoblament del territori per colons provinents dels dominis reials septentrionals.

 L’any 1244 es travessa el riu Xúquer fins arribar a la línia Biar-Bussot-La Vila Joiosa (1245), més enllà de Xàtiva i Alcoi, aproximadament el limit meridional de l’emirat-taifa de Daniya (Dénia).

 Posteriorment aquest límit fou desbordat conquistant-se i repoblant-se per catalans les terres del Regne de Múrcia des d’Alacant i Elx fins Cartagena, Llorca, Jumella, Iecla, etc. Oriola va inclús esdevenir molt més endavant un barri de la ciutat de Barcelona.

 

 Paral.lelament a la conquesta s’inicia el procés de repoblació de les noves terres conquistades i en part abandonades, per contingents humans provinents dels regnes d’Aragó i Catalunya; els primers varen ocupar de forma dominant les comarques frontereres al seu territori, així el camí de Terol cap a Sogorb o la comarca d’Els Serrans; els catalans ocuparen majoritàriament les terres litorals ben comunicades amb el nord per el Caminàs – l’antic al-Balat islàmic i romana Via Augusta -.

 Els estudis científics al respecte de l’origen dels repobladors basats en l’onomàstica del nouvinguts referida als topònims de ciutats d’on veníen, dóna una proporció dels primers cent anys de repoblació de 8 cognoms propis de ciutats catalanes front a 1 cognom de ciutats aragoneses i concentrats aquests darrers en les comarques especificades (Alt Palància, Alt Millars i Els Serrans).

 L’Horta de València, a més a més, va ser repoblada amb contingents poblacionals provinents del comtat  l’Urgell és a dir, les terres del Segre.


 Continuarà…

 

 I per molt de tot això… l’origen dels valencians, el dels seus cognoms i el de les nostres especificitats lingüístiques en la parla dialectal del català occidental, que nosaltres orgullosos, hem fet i fem originalment nostre com a: “valencià”.